UNA CANÇÓ CONTADA DE THE TYETS
Des de fa dos anys, “ Olívia” ressona cantada a ple pulmó a tots els concerts i festivals on participen The Tyets. La lletra, que explica com un dels artistes va assabentar-se que seria tiet enmig del Festival Embassa’t, s’ha fet universal i ha viatjat molt més enllà del nucli familiar mataroní. Ara, Olívia fa un pas més enllà i es converteix en una oda a les noves etapes de la vida i als vincles familiars.
Laia Berloso Clarà (Girona, 1991) és graduada en Educació amb menció d’Arts Visuals i Plàstiques. Després de combinar la docència amb estudis d’Il·lustració Infantil a EINA Barcelona, s’endinsa en la seva vocació que és la il·lustració infantil. Actualment, treballa com a il·lustradora publicant àlbums il·lustrats i col·laborant amb diverses editorials del sector infantil i juvenil.
L’editorial Nanit (d’Editorial Mediterrània) amplia amb “Olívia” la seva col·lecció de cançons contades i es converteix en el 21è grup que veu convertida en conte una peça musical pròpia. Abans ja hi ha passat Txarango, Els Pets, Joan Dausà o Antònia Font, entre d’altres. La novetat és una aposta de cara a la propera diada de Sant Jordi i estarà disponible a llibreries a partir del 13 de març.
UN REGAL PERFECTE PER ANUNCIAR L’ARRIBADA DE NOVES GENERACIONS
A través de les seves pàgines, explorem les emocions i les transformacions que sorgeixen dins la família quan arriba una nova vida. Des de la por a l'emoció, passant per la revelació i la felicitat, “Olívia” ens guia a través d'un viatge profundament humà. És un recordatori tendre de la importància de la família i dels moments que ens defineixen. En format conte il·lustrat, “Olívia” captura l'esperit de la cançó original mentre ens emociona i inspira en igual mesura i esdevé el regal perfecte per compartir notícies com l'arribada d'una nova generació.
A la primera pàgina d'aquesta aventura, trobareu un espai especial per dedicar a aquella persona que està a punt de convertir-se en pare, mare, avi, tiet... Una oportunitat per capturar aquest moment únic i immortalitzar-lo.
SINOPSI
La tradició d'anar a festivals sempre ha estat present, i aquesta vegada, més que mai. La família creix, i en el festival que tant els agrada, descobreixen l'arribada de l'Olívia. Ella marcarà una nova generació. Es convertirà en la primera neboda, neta, filla i en la gran d'aquesta nova família. “Olívia” és un conte basat en la cançó homònima de The Tyets que parla de noves etapes, com l'arribada d'una persona a la família i el que aquesta aventura comporta.
SOBRE THE TYETS
Naturals de Mataró, The Tyets, format per Oriol de Ramon i Xavier Coca, es van conèixer quan anaven a l’escola de música. Després de formar part de diverses bandes, l’any 2018 van decidir començar amb aquest projecte musical només amb un ordinador i un micròfon. Actualment, ja tenen més de 570.000 oients mensuals a Spotify i componen cançons amb barreja de rock alternatiu, indie i elements electrònics, se’ls coneixen cançons tant com “bailoteo”, “coti x coti”, “RRHH”, “La platja” o “Olívia”.
Amb un any ple de concerts per tot el territori català i propagant-se cap a Madrid i algunes de les ciutats més importants d’Europa com Londres, Dublín o Brussel·les, han aconseguit estar en el top 50 de discs més venuts de l’Estat Espanyol al 2023.
La seva música ha traspassat fronteres i sobretot generacions i ha aconseguit entrar i formar part de la vida de moltes famílies per la seva manera tan propera de viure la música.
Ja teniu Olívia disponible a la nostra web i a totes les llibreries!
]]>Concebem els nostres contes com una porta per crear moments en família. Moments de lectura i de música que puguin portar a parlar, confiar, jugar i créixer plegats, per això al final dels nostres contes sempre us proposem activitats per tornar a reobrir el llibre i tornar a gaudir de les seves il·lustracions i el seu missatge. I per això, al nostre web us oferim tot de propostes per seguir compartint-los més enllà de les seves pàgines.
Vam començar amb una secció de descarregables gratuïts relacionats amb cada conte: il·lustracions per pintar, propostes d'educació emocional, jeroglífics, retallables... Durant els dos mesos de confinament, vam voler acompanyar-vos i vam seguir ideant propostes diàries i setmanals per fer a casa. Algunes d'elles estaven relacionades amb els contes i d'altres no estaven lligades a cap publicació, però trobàvem que era un recurs útil per a casa. El que ens fa més il·lusió, però, encara havia d'arribar.
Sempre havíem volgut entrar al món digital, perquè som al segle XXI i, ens agradi o no, ens estem convertint en una societat digital, per tant volíem anar de la mà de les noves tecnologies. Creiem en el paper i en som fermes defensores, però també som de les que creiem que sumar ens ajuda a créixer i ens fa més completes. Tenim un amic, en Jordi Taulats, que va ser qui ens va regalar l'empenta final i amb el seu temps, dedicació i amor ens va oferir els puzles i els pinta-pinta digitals que trobareu a la secció Jocs i activitats. Quin regalàs, oi?
Però no ens volíem quedar aquí i paral·lelament, gràcies a les sinergies del confinament, durant els dies de tancament vam poder gravar àudios narrats per alguns dels grups de qui hem fet cançons contades i per la Montse Llussà, una gran locutora. N'hem fet audiocontes i videocontes per seguir compartint les nostres cançons contades amb vosaltres: al cotxe, amb el llum tancat o a través de la pantalla, sigui on sigui.
Seguirem fent contes, perquè creiem en el soroll de les pàgines i en l'olor del paper, però també continuarem buscant sinergies per poder-vos acompanyar més enllà de les seves pàgines.
Esperem que gaudiu molt d'aquesta secció, tant o més del que n'hem gaudit nosaltres fent-la!
La il·lustració de la portada és del conte Inevitable. Una cançó contada d'Oques Grasses i està feta per la Gemma Capdevila.
]]>
Comencen unes vacances de Setmana Santa una mica singulars, però el nostre cap i el nostre cor poden fer tot el que no li deixen fer al nostre cos, per això aquests cinc dies us volem proposar unes vacances: volem viatjar amb vosaltres i visitar llocs a través de cançons. Us proposem visitar quatre zones de Catalunya a través de quatre cançons de cantautors i grups catalans. Aquestes vacances ens quedem a casa, però casa nostra és molt gran :)
Dijous 9 d'abril
No a tot arreu és festa, però les vacances ja s'ensumen. No se'ns acut millor manera de començar que amb el conte de Soc d’un poble. Un conte i una cançó que parlen de la força de la col·lectivitat, que parlen de nosaltres aquests dies, vaja!
Us deixem aquí un vídeo en què les mateixes integrants de Roba Estesa ens llegeixen i signen el conte. Esperem que el gaudiu molt i que a través de la seva veu pugueu viatjar a qualsevol poble!
Divendres 10 d'abril
Dia 1 de les nostres vacances confinades. Avui us volem proposar d'anar a Lleida i hi anem de la mà d’El Petit de Ca l’Eril. Té una cançó, Lleida frega fraga, que parla d'un farmacèutic de Lleida, un personatge una mica peculiar, ho admetem, però que ens ajudarà a transportar-nos a aquesta preciosa ciutat. Esperem que us agradi la cançó si no la coneixíeu.
Durant el nostre dia de visita, podem aprofitar per buscar fotos de Lleida, o buscar-ne els plats típics i intentar fer-los a casa: cargols? panadons? I si intentem fer unes cristines? Sigui com sigui, durant la vostra visita no deixeu de saludar el farmacèutic, a veure si així li alegrem una mica el dia.
La imatge que ens acompanya avui, és la d'en Joan Reig. La Marta Montañá el va dibuixar de peixater al conte Bon dia. Una cançó contada d'Els Pets. El nostre viatge d’avui a tots els petits comerços que no poden obrir les persianes, els volem dir que trobem a faltar el seu somriure!
Dissabte 11 d'abril
Dia 2 de les nostres vacances confinades. Avui anem al Delta i hi anem amb Xeic! La seva cançó Delta parla d’aquesta terra tan meravellosa, del riu, del mar, de l’inici, del final, de ballar i de gaudir de la vida. Aprofiteu aquesta cançó per ballar molt, encara que sigui dins de casa! Agafeu les escombres, poseu la música a tot volum i salteu pels sofàs per deixar anar tota l'energia acumulada!
Com a imatge, avui us proposem una il·lustració del conte Inevitable. Una cançó contada d'Oques Grasses. En aquesta pàgina del conte, la Gemma Capdevila hi va dibuixar un gegant. Un gegant jardiner, o potser pagès, en un entorn que ens recorda molt aquest tros de terra, de mar i de riu tan especials, i per això el dia d’avui el volem dedicar a la pagesia, a la ramaderia i a la pesca. Volem agrair l'esforç i entrega d'agricultors, petits productors i artesans que fan que aquests dies no ens falti res a taula. Gràcies!
Diumenge 12 d'abril
Dia 3 de les nostres vacances confinades. Avui marxem cap a Girona i més concretament a l’Empordà: platja, muntanya, vent, sol... l'Empordà ho té tot! Hi anem amb la Gemma Humet, que té una encisadora cançó, Empordà, que precisament reivindica aquesta zona tan preciosa i demana que la cuidem entre tots. No oblideu agafar el flotador per, si el sol ens acompanya, poder banyar-nos una mica!
A què jugaríem si anéssim a la platja? Amb sorra? Voleu buscar una recepta per fer sorra casolana i jugar a fer castells? Hi ha moltes receptes a internet, segur que en trobareu una de fàcil. O també podem observar ocells. A l'Empordà hi ha el Parc Natural dels Aiguamolls, on hi ha una varietat d'ocells que no te l'acabes. Fem una menjadora pel balcó, a veure si venen a visitar-nos?
La imatge que us proposem avui és la de l'Aran, el protagonista d'Ara som Gegants. Una cançó contada de Joan Dausà. La Jorgina Juvé va dibuixar l'Aran a la platja, plantant cara a les pors del fons del mar, però avui no volem parlar de pors, volem parlar del mar, del cel, dels animals i del planeta! El dia d’avui el dediquem a la natura. Que aquest confinament serveixi per adonar-nos que el cel, de blau, és més bonic i que el verd natura ens fa sentir bé.
Dilluns 13 d'abril
Dia 4, últim dia de les nostres vacances confinades. Avui visitem Barcelona. Si hi viviu, ja la teniu a l'abast i, si no hi viviu, quina millor manera d'acabar les nostres vacances que visitant aquesta inacabable ciutat? Us proposem anar-hi de la mà de Cesk Freixas amb La petita rambla del poble sec. Una cançó deliciosa que ens parla d’amor i de trobar-nos i ho fa en un lloc tan preciós com Barcelona.
Som a Barcelona, podem fer una visita virtual a alguns dels museus i jugar a fer-nos fotos imitant obres d'art, hi ha molta gent que s'hi ha sumat a les xarxes amb l'etiqueta #lifeimitatingarts. Potser aniríem a un concert o al teatre. Muntem un espectacle? De titelles, potser?
La imatge que ens acompanya avui és una il·lustració de la Montse Forradelles, del conte Invencibles. Una cançó contada d'Els Catarres. I us la proposem perquè en aquest dibuix, l'Arlet i en Guim, els protagonistes del conte, desprenen vitalitat i somriures i això és l'única cosa que no hem de deixar perdre. Avui, la nostra dedicatòria va pel món de la cultura, que aquests dies ens ho està donant tot per fer-nos més lleuger el confinament. Quan puguem sortir, no oblidem omplir els esdeveniments culturals i tornar-los els somnis i l'alegria que ens estan regalant aquests dies.
Bones vacances!
Ens ha encantat fer aquest viatge de km 0 amb vosaltres!
Al març publicàvem els nostes dos primers contes i acabem aquest 2019 amb 6 contes i una comunitat que ens doneu força per tirar endavant: col·laboradors sense qui aquest projecte no hagués estat possible, llibreries que confieu en nosaltres, biblioteques que aposteu pels nostres contes i sobretot, famílies, mares, pares, avis i amics que, a través de la confiança de voler portar els nostres contes a casa, feu que aquest projecte creixi dia a dia.
Un cop més, gràcies! i un únic desig: que els vostres desitjos es facin realitat tal com ens ha passat a nosaltres!
I per tornar-vos un petit granet del que ens doneu, us hem preparat tot un seguit de sorpreses que esperem us agradin i les podeu gaudir:
Una llista a Spotify amb la nostra debilitat: la música. Aquest cop amb música nadalenca dels grups i cantautors que tant estimem. Podeu accedir-hi aquí.
Una carta als Reis Mags perquè pogueu omplir i enviar des de casa, però hem intentat fer una carta que ens agradi. Una carta que intenta cuidar l'imaginari que els nostres infants; on no només es demani, sinó que també es doni i on els desitjos no siguin només materials. Esperem que la pogueu aprofitar i us agradi. La pots descarregar aquí.
I finalment, un petit vídeo amb un gràcies enorme!
La il·lustració de la portada és del conte Inevitable. Una cançó contada d'Oques Grasses i està feta per la Gemma Capdevila.
]]>Reserveu-vos el primer cap de setmana d'octubre perquè és quan fan el Petits Camaleons, un festival que us recomanem molt, molt i molt.
Es tracta d'un dels primers festivals de música dirigit al públic infantil. A partir d'ell han sortit altres propostes molt interessants i que celebrem, perquè permeten que grans i petits escoltem en horari i format familiar la música que ens agrada, però ells van ser uns dels pioners.
]]>Es tracta d'un dels primers festivals de música dirigit al públic infantil. A partir d'ell han sortit altres propostes molt interessants i que celebrem, perquè permeten que grans i petits escoltem en horari i format familiar la música que ens agrada, però ells van ser uns dels pioners. El 2021 serà el seu desè aniversari i ja ens han dit que volen fer-ne alguna de molt grossa, o sigui que estigueu atents!
El Petits Camaleons se celebra al Teatre-Auditori de Sant Cugat i dura dos dies. Les entrades no són precisament barates, però els grups que hi toquen són de primera línia i la possibilitat de gaudir-los en directe i de veure'ls interactuar amb els més petits s'ho val. A més, hi ha moltes possibilitats econòmiques de ser-hi. Els concerts de dissabte són diferents que els de diumenge i es compren per separat, de manera que podeu triar el dia que us faci més gràcia i, fins i tot, dins del mateix dia, podeu triar entre dos preus d'entrades, una de més econòmica que l'altra, per veure concerts diferents adaptats a les vostres butxaques.
Més coses que ressaltem del festival:
Ens agrada perquè és un festival obert. Malgrat l'accés als concerts evidentment és de pagament, l'espai és obert i de lliure circulació. A més, l'espai és molt gran i això és ideal perquè hi ha camp per córrer i esbravar-se. També hi ha gespa per menjar a terra o estirar-se, i hi ha moltes taules per menjar asseguts. Hi ha molta oferta de restauració o també teniu la possibilitat de portar-vos el menjar de casa. També hi ha moltes activitats obertes de cultura popular i grups de Sant Cugat: geganters, capgrossos, castellers, grups de batucada, etc. Si no teniu entrada i sou per la zona, aneu-hi igualment a donar un cop d'ull perquè val la pena. A més, hi ha unes paradetes precioses entre les quals vam tenir el gran plaer de ser-hi per compartir el festival amb vosaltres! :)
És un festival conscient. I ja sabeu que això ens encanta! Sempre es pot fer més i estem segures que cada any aniran introduint millores en aquest aspecte, però el recinte està ple de contenidors de reciclatge pel que fa als residus i, a més, hi ha un espai especial per a difusió de projectes socials. Si podeu doneu-hi una ullada perquè hi ha iniciatives precioses.
Concerts realment dirigits als més petits. Els espais són ideals per als nens perquè tots tenen una zona reservada just davant dels escenaris per als infants. Els escenaris són baixets, de manera que els més petits hi veuen perfectament: poden seure o saltar i poden ballar amb els músics. El so també està adaptat. Personalment de vegades l'abaixaríem encara una mica més, però no és tan fort com en altres concerts i festivals, i això és d'agrair. Els concerts duren uns 30 minuts. Als adults se'ns pot fer curt, però per als nens és una durada ideal: en gaudeixen sense avorrir-se!
Un festival que apropa la música. Fa molta gràcia veure com els grups es dirigeixen als nens i nenes, adapten les cançons, o interactuen amb ells; tot i que de tant en tant se'ls escapi un "bona nit" en comptes d'un "bon dia" o un "bona tarda". Els horaris també estan ben pensats: el primer concert comença vora les 11 h i l'últim acaba a les 19.30 h. A més, tots els grups o bé es queden per saludar o tenen un espai i hora de signatura, o sigui que se'ls pot veure de ben a prop i parlar amb ells.
Música molt variada. Es nota que el pare del festival és l'Albert Puig, periodista musical i gran difusor d'aquest art, perquè realment la varietat de música que es pot escoltar al festival és més que notable. En un dia pots arribar a escoltar fins a quinze grups! Hi ha des de grups de primera línia com Els Pets, Joan Dausà, Buhos, La Pegatina, Oques grasses i Doctors Prats (per esmentar alguns dels grups que van tocar el festival del 2019); tot i que també hi ha altres grups o cantautors menys coneguts, però que va bé descobrir o tenir l'opció de veure'ls de ben a prop: Sense Sal, Cesc, Marialluïsa, Muyayo Rif, Les Fourchettes, Espaldamaceta, entre d'altres, per posar alguns exemples dels que hi van ser aquest any. Pel que fa a estils, hi trobareu des del trap català de Lildami, fins al rock més pur de Ramonets, passant per grups de música familiar del més gran nivell com The Penguins i Xiula. Vaja, que n'hi ha per triar i remenar i els nens s'emporten un gran tast de tota l'oferta musical del moment.
És un festival molt ben organitzat. Hi ha molta gent d'organització per donar un cop de mà i hi ha molts lavabos, molt nets i amb canviadors (tot i que no espereu a anar-hi just quan comencen o acaben els concerts grossos perquè és quan inevitablement més gent hi ha). El festival està molt ben senyalitzat per trobar els espais i hi ha molts ambients diferents. A més, tot i que cada vegada tenen més gent, és un festival que no està gens massificat perquè cuiden molt aquest aspecte. A més, cada any van obrint més espais i organitzen diferents horaris per evitar precisament la sensació de massificació.
A més, es tracta d'un festival realment apte per a totes les edats. Els grans ens ho passem pipa perquè gaudim de la música amb els nostres fills, nebots o amics. Els petits gaudeixen perquè en són els protagonistes i, a més, hi ha ofertes per als nadons i per als més grans: hi ha moltes activitats i concerts paral·lels pensats per a nadons, espais per guardar els cotxets i fins i tot un espai bressol.
Vaja, un festival que us recomanem molt i molt. Nosaltres l'any que ve repetim, segur. Ens hi veiem?
Text: Laia Figueras
Fotografies: Xavi Lopez i Petits Camaleons
]]>És un festival de música perquè hi toquen cantants i grups de llarga projecció i ben coneguts, però també és un lloc d'oportunitats per a professionals de la música que encara no tenen tan recorregut. És un lloc on saltar i ballar cançons que coneixem de sobres i escoltar i descobrir-ne d'altres que potser no havíem sentit abans. També és un festival de diversió perquè hi trobarem circ en tots els sentits: acròbates, pallassos, entreteniment, tallers, espectacles... i finalment, i potser el més important i diferenciador, és un festival amb consciència. No només perquè té un espai especialment pensat per despertar consciències col·lectives i individuals, sinó perquè tot el que s'hi fa té un rerefons que crida al pensament crític i busca la coherència i la cohesió social. Tot el que s'hi ofereix té el segell Txarango, és a dir, intenta seguir amb la seva filosofia reivindicativa i festiva, alçant la veu de les arts per intentar canviar el món i fer-lo més just, solidari, respectuós i sostenible.
Detalls interessants del festival:
Es tracta d'un festival arrelat al territori, al Ripollès, i per tant, el cuiden. Per això, molta de la programació es fa a la plaça Major de Sant Joan de les Abadesses i és oberta a tothom, perquè tot el poble hi pugui participar.
Així doncs, el festival té tres zones principals d'actuació: la plaça Major del poble, on es fan els concerts gratuïts i on trobareu un dels imprescindibles del festival, el concert de l'orquestra DiVersiones dissabte "a l'hora de l'aperitiu". També hi ha l'Espai Consciència, una zona d'entrada lliure on es fan xerrades, tallers, assemblees obertes i espais d’intervenció artística. Totes les propostes que s'hi ofereixen estan centrades en una temàtica i aquest any el lema era "el capitalisme mata el planeta". El tercer espai, l'únic de pagament, és el recinte del Clownia, on hi ha tres escenaris: l'escenari Àgora, on s'hi celebren els concerts de tarda; l'escenari on es fan espectacles de circ i clown, i l'escenari principal, on a partir del vespre i fins a la matinada hi ha programats els concerts.
El diumenge, l'últim dia de festival, s'organitza una paella solidària (amb opció vegana), on tots els beneficis es destinen a una ONG. Aquest 2019 l'arrossada es va fer en benefici de l’Associació Dones de Caparan per a la reconstrucció d’un pou d’aigua i l'arranjament de plaques solars.
Clownia és un festival obert al món. Sempre hi ha espectacles de companyies amb compromís social del nostre país o d'arreu que amb els seus projectes intenten desenvolupar i oferir alternatives a zones desfavorides. Hi hem pogut veure actuacions de companyies de circ infantil de projectes socials locals, però també balls tradicionals d'Etiòpia, acròbates del Brasil, espectacles de grups provinents de Palestina, etc.
El Clownia és un festival organitzat i promogut per Txarango, però en els sis anys que té d'història, el grup només hi ha tocat quan està de gira. De vegades, intervenen en algun dels concerts dels grups convidats, però, si us hi fixeu, on els veureu més és entre els assistents, gaudint del festival com tothom.
El Clownia no és un festival dirigit únicament a públic familiar, però per l'ambient que hi ha és un plaer anar-hi en família.
Us donem alguns consells i recursos per gaudir del festival amb els més petits:
Els concerts, sobretot els de la nit, estan pensats per als adults. No hi ha zones reservades per a nens i el volum és alt. Per als més petits podeu portar uns auriculars protectors per esmorteir el so. Ara bé, no patiu, no és un festival massificat i sempre hi ha espais a prop de l'escenari on estar-s'hi amb els nens i hi ha pantalles prou grans per tot arreu per poder gaudir del concert des de lluny mentre els petits dormen, ballen o corren.
Al Ripollès acostuma a ploure-hi les tardes d'estiu, però el Clownia és un festival tocat pel cel. Per sort no hi plou, però hi fa molta calor. Hi ha moltes ombres, però fins i tot sota cobert hi fa calor. Porteu cantimplores, gorres, ulleres de sol, crema solar i roba molt lleugera i transpirable. També va molt bé portar un esprai i anar-lo omplint d'aigua per evitar els cops de calor, tot i que allà hi ha aigua corrent, espersors refrescants i personal que ronda pel festival amb bidons per ruixar amb aigua el públic i fer les hores de sol més passables. Si es pot dir alguna cosa del festival, és que cuida la gent que hi assisteix d'una manera sublim, en especial els més petits.
No hi ha seients de cap tipus. El terra és d'herba seca, sorrós i amb algunes pedres. Us aconsellem portar alguna manta de pícnic per seure més còmodament o si els petits volen estirar-se i dormir una estona mentre vosaltres acabeu de disfrutar dels concerts. Hem vist gent que portava tamborets plegables de càmping, o sigui que també pot ser una opció.
L'ambient és totalment festiu i proper. Ja us hem dit que no és gens massificat. Els pàrquings estan relativament a prop i sempre hi ha lloc. Podeu portar el cotxe carregat i fer-lo servir de magatzem. Ara bé, recordeu que hi fa molta calor. No hi deixeu res que es pugui fer malbé.
Porteu banyador i tovallola. Per Sant Joan de les Abadesses hi passa el Ter i us hi podeu anar a banyar a sota el pont que hi ha a l'entrada del poble. Pel Clownia s'hi construeix una platja on podreu gaudir d'una bona remullada. Porteu xancletes lligades també, ja que el terra està ple de pedres. També us podeu fer un bon bany al gorg de Malatosca. És a prop del recinte del Clownia, seguint el carril bici de la ruta del Ferro cap a Ogassa. Atenció, que l'aigua és ben freda, apta per als més valents! S'hi accedeix fàcilment des del carril bici. Aquí també us aconsellem anar-hi ben calçats.
Compreu les entrades amb temps. Ja us hem dit que el Clownia no és un festival massificat i les entrades volen! Fins als 12 anys l'entrada és gratuïta, però hi ha un nombre limitat d'entrades, per tant són les que s'acaben més de pressa. Reserveu amb temps l'estada si voleu fer nit per la zona, sobretot perquè gran part de l'allotjament del poble, incloent-hi l'alberg, està ocupat pels grups de música i professionals que treballen al festival. Al costat del recinte del Clownia, hi ha zona d'acampada i zona d'aparcament per a furgos i caravanes. El problema és la calor i que estan molt a prop del concert. Les famílies i el jovent en principi tenen zones separades, però us avisem que hi ha soroll.
Si finalment assistiu al festival, baixeu-vos l'aplicació del Clownia. La van estrenar el 2019 i és molt útil i pràctica. Hi ha tota la informació amb detall i és gratuïta. També hi ha ràdio Clownia, que retransmet tot el festival fil per randa i que els dies previs va preparant l'ambient amb cançons que s'hi podran escoltar. Es pot escoltar online o al 197.4 FM. A través del seu web també s'hi poden recuperar les xerrades de l'Espai Consciència.
La Biblioteca del Clownia
Nosaltres aquest 2019 hi vam ser organitzant la Biblioteca del Clownia. Amb el lema “Contes per canviar el món” la biblioteca pretenia ser un espai dins el recinte del Clownia on les famílies poguessin llegir i compartir contes. Hi oferíem, i esperem poder seguir fent-ho en les properes edicions, contes que reflecteixen una societat més justa, plural i igualitària perquè també som de les que creiem que és a través de la cultura i de les petites coses del dia a dia que s'aconsegueix canviar el món.
A part dels llibres, també hi oferíem un taller de creació lliure que seguia l’eix vertebrador de l’Espai Consciència. Amb el lema "Dibuixem un món sense plàstics?" convidàvem les famílies assistents a redibuixar imatges de pol·lució i contaminació que danyen el nostre planeta. Tot un plaer veure la creativitat dels més petits en marxa!
Fotos: Olga Balaguer, Isaac Turon, Festival Clownia, Editorial Nanit
Text: Laia Figueras i Núria Puyuelo
]]>El cap de setmana 1 i 2 de juny vam ser al Minipop, a Tarragona, i si abans d'anar-hi la proposta ja ens semblava molt atractiva, ara que hi hem estat, la qualifiquem d'imprescindible.
Per varietat d'activitats. El Minipop és més que un festival de música. De fet ells mateixos es defineixen més enllà d'aquestes paraules i deixen clar que la seva intenció és barrejar música, creativitat, cinema i teatre. I això és el que hi vam trobar: concerts de grups com el Petit de Cal Eril, Carlos Sadness, Germà Aire i Quimi Portet; més de vint-i-tres tallers creatius; projecció de pel·lícules a la fresca i sessions de teatre i titelles.
Per ofertes alternatives. A les barres de menjar, dins del recinte, no hi trobareu només els típics entrepans, aquest any hi havia menjar japonès, menjar bio i oferta vegetariana a molt bon preu i molt bo. A banda, un parell d'espais fixos i que us recomanem moltíssim: la silent disco, divertidíssim veure petits i grans ballant i saltant en silenci la música que sentien a través del seus cascos; i l'espai nadó, un espai molt gran amb tot d'ofertes estimulatives i creatives pels més remenuts.
Per bon rotllo. Hi vam ser i ho vam viure, un equipàs el que organitza i fa possible el Minipop: entregat, somrient, accessible i molt entusiasta. D'aquella gent que estima i viu el que fa. A banda de l'equip intern del festival hi havia les famílies i nens que en gaudien: gent alegre, amb ganes de passar-s'ho bé i donar-ho tot.
Per estètica. Aquest any la imatge del festival s'ha basat en l'artista japonesa Yayoi Kusama, de qui es poden dir moltes coses però potser la que més ha influenciat la imatge del Minipop d'aquest any és la idea del punt com a concepte artístic. En llenguatge de carrer: imagineu-vos tot l'espai Minipop ple de punts de diferents colors, preciós! Busqueu la Yayoi Kusama al Google si no la coneixeu: tota una artista digna de ser descoberta.
Per ubicació. El Minipop s'ubica al passeig de les Palmeres de Tarragona: amb el mar de fons, vistes a la Tarragona romana i amb molta ombra. Olor a mar, aire fresc i bona temperatura. A més, està prou a prop del centre vital i del centre històric de Tarragona per poder compaginar la visita al festival i a la ciutat.
Per preu i serveis. 12€ per accés il·limitat a totes les activitats i concerts ho trobem molt raonable. Si hi afegim que els menors de 3 anys no paguen, encara fa l'oferta molt més interessant per a les famílies. A més, els serveis estan tots pensats per a les famílies: pàrquing de cotxets, canviadors, zona molt gran amb taules i cadires, espais delimitats, zona frontal davant dels escenaris reservat per als baixets de casa, etc.
Algunes coses a tenir en compte: El dissabte és el dia que hi ha més gent, molta gent, val la pena anar-hi divendres o diumenge. Aneu-hi d'hora per reservar els tallers. Cada un dels organitzadors us dirà quina durada estimada té el taller i us hi podeu apuntar. Hi ha lavabos i suficients, però a última hora del dia acostumen a estar inevitablement més bruts: porteu tovalloletes per netejar les tasses si els petits s'hi han de seure. Per aparcar el cotxe, val la pena aparcar als afores o en els pàrquings municipals, que ofereixen poder deixar-hi el cotxe tot el dia per 5,50€. Tarragona és prou assequible com per caminar el trosset del cotxe al festival.
Perquè us en feu una idea més gràfica, a la web de Públic Familiar, que també hi va ser i que també us recomanem, van fer un recull de fotografies bastant espectacular.
Què, us hi animeu l'any que ve?
Nosaltres aquest any hi vam ser per convidar els fans minipoperos a ser els il·lustradors dels seus propis contes. I ens ho vam passar pipa!!!
Text: Laia Figueras
]]>La Susana Peix toca moltes tecles. Per una banda, és bibliotecària especialista en literatura infantil i juvenil, escriptora i especialista en discapacitat, inclusivitat i materials adaptats. D'altra banda també és assessora d'una productora de cinema i televisió, condueix un programa de ràdio sobre literatura infantil i juvenil, fa conferències i escriu articles a diferents webs especialitzades. Ja veieu que no para quieta, ni ella ni el seu cap, i les seves ganes de fer coses són inesgotables.
Amb el títol "Nanit. Neix una nova editorial", el primer mes d'haver tret els nostres contes la Susana ens va dedicar un espai al seu programa i al seu web i ens va presentar amb una il·lusió que ens va emocionar. Quan comences sempre consideres molt important tot allò que diguin de tu i del teu projecte i les paraules que ens va dedicar van ser tan encoratjadores que volem agrair-l'hi i compartir-ho amb vosaltres.
A partir d'aquí s'ha anat forjant una relació molt bonica i cada vegada més estreta, i el dilluns 6 de maig vam anar a veure-la a Cubelles. Ens va ensenyar aquest meravellós poble, ens va obrir les portes del seu projecte i vam compartir un matí de converses i idees del que en va sortir una entrevista ben distesa i bonica. "I tu qui ets?", ens preguntava i nosaltres li responíem. Entre el seu escalf i el del sol d'aquell dia tan preciós ens vam sentir ben acompanyades, tant que la Susana es va sumar a la nostra excursió a Constantí d'aquell mateix dia i allà va poder col·lectar moltes sorpreses com aquestes:
Gràcies, Susana! Quin plaer trobar-te en aquest camí!
Text: Laia Figueras
]]>A la Garrotxa ens feia molta il·lusió fer-hi una presentació perquè, potser no ho sabeu, però la Laia, una de les meitats de Nanit, i en Valentí Gubianas, il·lustrador de Compta amb mi, no només hi viuen, sinó que les casualitats de la vida van voler que fossin veïns de poble sense saber-ho en el moment que vam engegar el projecte.
Volíem que fos una presentació tan especial com les que hem fet darrerament. No volíem només parlar de Nanit: explicar com va néixer el projecte, com convertim les cançons a conte, com va rebre l'encàrrec en Valentí, com va saber il·lustrar les paraules i dibuixar l'esperit de Txarango... també volíem oferir alguna cosa als amics, coneguts i curiosos que ens van venir a veure, i el caliu que es va generar al Cafè Art Fontanella i les paraules de qui ens acompanyaven, ens fan sentir que així va ser.
Ens presentava en societat l'Àgata Losantos, editora, traductora i gran impulsora de la lectura i la cultura. Les seves paraules van ser com una catifa que ens obria les portes del que seria una gran vetllada i la confiança generada ens va impulsar a explicar petites anècdotes i històries de Nanit: que en Valentí i la Laia són veïns sense buscar-ho, que al Valentí des del Compta amb mi li encanta pintar sortint-se de la ratlla, que la Núria i la Laia fa més de vint anys que es coneixen i que l'Àgata va ser una de les primeres persones a qui vam demanar consell sobre la nostra idea esbojarrada.
Però la vetllada no s'acabà aquí, és clar, perquè volíem regalar un moment, volíem oferir el que és Nanit: barreja de música, lletres i art. Acompanyats per la generositat del Pau Oliver i l'entrega apassionada de la Sara Oliver, gran músic i alumna de gran projecció respectivament, en Valentí va desplegar el seu art amb els colors i junts, amb els sabers dels uns i el silenci compartit del altres, es va generar un moment màgic de música, contes, il·lustracions i persones.
Gràcies, Olot. Gràcies, amics!
Text: Laia Figueras
Fotos: Jordi Ferrarons @byferrarophoto i Xevi Vilaró
]]>Imagineu-vos una tarda assolellada. Som a la biblioteca de Constantí, el poble que ha vist néixer i créixer Els Pets. Parlem amb la bibliotecària, la regidora de Cultura i l'alcade i ens posen al dia de tots els projectes d'aquest gran poble. La gent va arribant: nens i adults que volen compartir amb nosaltres una tarda i un Bon dia. Arriba en Joan Reig, el bateria i una de les ànimes del grup. S'asseu amb nosaltres i compartim una conversa entre sofàs i llibres. Ens explica moltes coses: que la cançó la va escriure en Lluís Gavaldà quan viatjava en autobús perquè no té carnet de conduir, que troba que la Marta Montañá l'ha dibuixat ben guapo, que, tot i sortir de peixater al conte, a ell el peix no li agrada gens ... I quan ens sembla que hi som tots, en Joan Reig ens fa els redobles de la cançó de "Bon dia" i en cantem la tornada.
Bon dia!
(Fotos de Rafael Solé Roig)
I ens agrada tant cantar-la que repetim. Expliquem el conte i repassem el camí del nostre protagonista cap a l'escola i saludem tots els personatges es troba pel carrer: la vella Montserrat, que escombra el poble tot cantant; en Lluís, el fruiter, que obre les persianes feixugues badallant; en Falin, el cafeter, que crida rere el vindre entelat; en Joan, el peixater, que pren paciència amb la Cònsol; i l'avi Josep, que reposa al pedrís i no es deixa perdre cap detall.
I quan hem acabat de compartir i construir aquest conte, la Marta Montañá ens guia per deixar anar la nostra creativitat i convertir-nos en il·lustradors per un dia mentre de fons la música ens acompanya i compartim una bona estona.
I quan ens pensàvem que ja no tindríem més sorpreses i que la tarda no podria ser més bonica, ens ve a trobar en Dani, el cafeter Falin de veritat, perquè és el cuiner del Casino de Constantí, i ens convida a entrar al bar del poble i bufem una espelma perquè és l'aniversari de la Marta.
Oi que sembla un somni tot plegat? Doncs va ser realitat i és el que vam viure un dilluns 6 de maig al poble d'Els Pets.
Gràcies, Constantí!
]]>En Valentí ens va dir que sí a la proposta i ens va explicar les meravelles del festival, o sigui que teníem clar que també volíem ser-hi, i presentar a Penelles el resultat d'aquella col·laboració que es va gestar als carrers d'aquest preciós poble. El cap de setmana del 4 i 5 de maig de 2019 vam ser-hi.
Primer amb una activitat infantil a l'espai que la llibreria La Sabateria de Lleida havia preparat al poble amb motiu del festival. De manera deliciosa i encantadora, La Sabateria havia convertit els baixos en desús d'una casa del poble en una llibreria de conte. I allí, en aquell racó preciós, vam explicar el conte de Compta amb mi i després vam sortir al carrer per compartir música i il·lustracions amb en Valentí.
A la tarda vam tenir el plaer de presentar el projecte als cinemes del poble que, arran del festival, l'Ajuntament ha rehabilitat i recuperat. Va ser espectacular poder veure el vídeo de Compta amb mi en pantalla de cinema. En aquest ambient tan extraordinari, vam explicar el que significava per a nosaltres ser a Penelles un any més tard i en Valentí ens va confessar que el dia de la trucada la idea li havia semblat innovadora i que, de tant innovadora, dubtava entre si acabaria sent un conte preciós o un nyap. Per sort, la dedicació i l'amor que hi hem posat tots, els que l'hem fet i els que l'heu rebut i el llegiu, ha acabat confirmant que Compta amb mi es tracta d'un conte tan deliciós com la cançó.
Per acabar la vetllada, en Valentí, acompanyat pels nens i nenes de l'esplai de Penelles, va fer-nos gaudir del seu art mentre dibuixava la il·lustració d'una de les pàgines del conte en directe.
Gràcies, Penelles! Quin honor ser al Festival Gargar!
Text: Laia Figueras
]]>En un dels darrers articles del blog, en què reflexionàvem sobre el paper de les nenes i les dones en la literatura, us vam prometre una publicació amb propostes de lectures per trencar clixés i estereotips, i qui millor per fer totes aquests suggerències que una llibretera!
Coneixeu la llibreria El Gat Pelut? Si mai passeu pel barri de les Corts o hi viviu, us recomanem creuar-ne la porta de vidre i entrar-hi. Es tracta d’un racó màgic i encantador que us enamorarà, a vosaltres i els més petits. Amb terra de fusta i una decoració exquisita, la Marta Gil, la ideòloga i fundadora del projecte, us hi ofereix una selecció de publicacions molt ben triada i cuidada. Segur que amb els seus consells trobareu el que cercàveu i fins i tot el que no sabíeu que buscàveu!
Unes quantes recomanacions de la Marta per intentar que a casa entri la idea d'un món menys patriarcal i masclista:
Un àlbum il·lustrat que explica la història d’una nena que vol ser pirata, i és que tal com diu la Marta: “per què els pirates només poden ser homes o nens? La Daniela és tan capaç o més que aquests pirates i ho demostrarà”.
Escrit per la Susanna Isern i il·lustrat per la Gómez, de moment només està disponible en castellà i anglès. Editorial Nube Ocho
Aquest llibre de 72 pàgines és una adaptació d’Anna la de Teules Verdes, que explica els primers temps de la novel·la de la Lucy Maud Montgomery. La Marta ens el recomana perquè és un dels personatges femenins que més s’estima, juntament amb la Jo de Donetes.
L’adaptació és de la Kallie George i els dibuixos de l’Abigail Halpin. A veure si algun dia la tradueixen al català. Editiorial Patio
Una història explicada exquisidament per la Jacqueline Kelly. Amb paraules de la Marta: “és un llibre meravellós, tot ell: la protagonista, la Calpúrnia; la relació que té amb el seu avi... Es tracta d’un im-pres-cin-di-ble”.
Editorial La Galera
Es tracta d’una novel·la juvenil de la Frances Hardinge que narra un misteri protagonitzat per la Faith, una noia “amb caràcter i ganes de no rendir-se a les convencions socials”.
Editorial Bambú
I si us heu quedat amb ganes de conèixer més llibres per trencar estereotips, aquí us deixem una llista de títols preciosos per aconseguir-ho, perquè som de les que creiem que amb bona literatura i bona música, es pot canviar el món!
A partir de 3 anys:
La Carlota és una princesa rosa que no vol ser-ho ni vol fer cap de les coses que ha de fer una princesa rosa. Per què hem de seguir jugant amb les regles de sempre? Que cadascú s’inventi les seves pròpies regles i demostri que es pot ser com i el que es vulgui. És un llibre genial per mostrar a les nostres nenes i nens que el rosa és només per a qui el vol.
L’Adriana, La Virginia i la Martina són tres nenes amb grans somnis, però la banda del senyor Nohoaconseguiraspàs els ha omplert les butxaques de pedres perquè no puguin volar. Una preciosa eina per transmetre la idea que s’ha de seguir endavant amb els somnis malgrat els entrebancs del camí.
Si una cosa és certa és que ningú és perfecte, ni les princeses. Es tracta d’un conte que desmitifica amb molt d’humor la perfecció atribuïda a les princeses. Els nens i nenes s'ho passaran molt bé imaginant-se la Ventafocs patint un atac de pets, o visualitzant la Blancaneu tirant-se un pet pudent davant la madrastra.
I si us agrada, hi ha la segona part: El llibre secret de les princeses que també es tiren pets.
Tothom prepara la seva disfressa per a la gran nit de carnestoltes: la Mama Os es disfressarà de Ventafocs, el Papa Os de llop ferotge. «I tu, Osset?» «Jo, em disfresso de Rínxols d'Os!». Un conte molt divertit que trenca les convencions socials i els estereotips de gènere. Per què només les nenes poden i han de disfressar-se de fada, de ballarina o de flor?
A partir de 6 anys:
La Ming-Li és una gran heroïna que va salvar els pardals de la Xina. Va decidir salvar tants pardals com pogués amb un gest valerós que va ser una lliçó per als qui no van saber veure la importància de cada espècie en el cicle de la vida. Una deliciosa història basada en fets reals amb una protagonista valenta i decidida.
La primera dona catalana a fer el cim de l’Everest, l’Araceli Segarra, ens explica l’aventura de la Tina, una noia extraordinària que acompanyada de la Sundar, una noieta xerpa, ens demostrarà que les dones poden fer tot el que es proposin.
També hi ha altres títols de la col·lecció Els viatges de la Tina, editats per l’editorial Alpina.
La Guillermina és una elefanteta que decideix trencar les normes: no vol tornar-se de color de rosa com les altres. A la seva família la tradició diu que les elefantes han de menjar unes flors roses per tornar-se de color rosa i han d’estar sempre tancades en un prat. Una crítica a la superficialitat del culte a la imatge i a una societat que predestina el futur dels seus ciutadans en funció del seu sexe.
Tots uns homes aborda amb molt d’humor com els estereotips de gènere marquen la nostra vida. Dos nens parlen del fet de ser nen o nena: “els nens són valents i no tenen por de res”, no com les nenes; però... n’estan convençuts d’aquesta absurda idea?
Un conte divertit sobre els estereotips de gènere. Els bonobos mascles mengen, viatgen i es modernitzen mentre les bonobos femelles recol·lecten i crien la prole. Ells no les deixen evolucionar i aprendre. Us sona la història? Però un bon dia elles es cansen d’aquesta situació i decideixen canviar-la.
A partir de 12 anys:
Al seu diari lila la Carlota hi escriu situacions masclistes, desigualtats i injustícies que veu al seu entorn. Comprova com moltes situacions quotidianes que semblaven inqüestionables són injustes i discriminatòries.
]]>Quan ens plantejàvem com presentar el projecte, teníem clar que volíem que fos de manera especial, emotiva i plena de detalls. Especial perquè obríem les portes a totes les nostres idees i tot el que durant tant de temps havíem anat planejant, pensant i covant; emotiva, perquè el que volem fer a Nanit és precisament això: emocionar i posar el nostre granet de sorra per fer del món un lloc més deliciós; i ple de detalls, en agraïment a tota l’ajuda, comentaris, opinions i suport que havíem anat rebent fins aleshores.
Els nervis hi eren, evidentment. Havíem convidat molta gent estimada i propera, amics i família, però també vam voler que hi fossin els nostres nous companys del sector, premsa, opinió i llibreries. No hi va poder ser tothom, per horaris, per aforament i per mil motius, però els que hi vau poder ser ens vau donar quelcom que no té preu: el vostre escalf.
La vetllada va tenir lloc a la sala Bàscules de l’antiga fàbrica Damm. El lloc era immillorable: una sala restaurada amb molt bon gust amb una terrassa magnífica de terra de fusta i molt d’espai per moure’s. Juntament amb la Marta Montañá i en Valentí Gubianas, els il·lustradors dels nostres dos primers contes, que també presentavem, l’havíem decorada amb il·lustracions originals perquè la gent les pogués gaudir de ben a prop mentre anava arribant. Cap a dos quarts de vuit ja hi érem tots i va començar l’espectacle. En Màrius Serra va ser el conductor de la vetllada, amb el seu humor i la seva soltura va fer-nos sentir com si fóssim a casa, i les editores vam poder explicar el projecte de Nanit: com havia nascut, per què i amb quin objectiu. La següent en parlar va ser la Montse Ayats, presidenta d’Editors.cat, que ens ha acompanyat des del principi i que ha esdevingut la nostra sàvia madrina, i va acabar la presentació l’Alguer Miquel, cantant de Txarango, que ens va explicar per què el grup s’havia avingut a formar part del projecte de Nanit i què significava. Després, van prendre lloc a la tarima en Valentí i la Marta, que ens van deleitar amb una il·lustració en viu. Va ser tot un goig veure com dibuixaven al son de les cançons en què es basen els dos contes que han il·lustrat. Com també va ser una satisfacció immensa comptar amb la presència a la festa d’en Joan Palà i en Sergi Carbonell de Txarango, en Joan Dausà, que va venir amb l’Eli i la Valentina, i en Gerard Quintana, que ens va visitar per sorpresa i es va quedar a la nostra presentació. Un cop acabat l’acte, va ser el moment de les signatures. Les paraules se’ns queden curtes per descriure el plaer que va significar per nosaltres seure com autores del text al costat d’uns professionals com la Marta i en Valentí, i al costat de l’Alguer, com a representant d’un grup de músics i persones com són Txarango; com tampoc podem descriure l’honor i l’orgull que vam sentir cada una de les vegades que ens demanàveu que us signéssim els contes.
Estarem eternament agraïdes a la vostra resposta al naixement de Nanit: les vostres paraules, els vostres compliments, acompanyament i bons desitjos. Aquells que ens vau poder donar personalment el dia de la presentació i aquells que hem anat i anem rebent a través de les xarxes o de missatges que ens transmeten les llibreries. Com també agraïm la confiança de tots aquells que han volgut formar part de Nanit i ens ajuden a fer-la créixer.
A tots vosaltres i als que us hi aneu sumant: gràcies!
Fotos: Andreu Puig i Neus Carbó
Text: Laia Figueras
]]>
Per sort, sembla que tot això està canviant i fins i tot Disney, la gran generadora de referents infantils, ha creat alguna que altra protagonista dona, igual de femenina, però més autònoma, decidida, valenta i potser no tan sexualitzada. Esperem que algun dia també deixarà de ser princesa o filla de cabdill.
Pel que fa a la literatura infantil, els avenços han estat notables en aquests darrers anys, començant amb la divulgació de grans dones de la història que estan fent col·leccions com “Petita & Gran” d’Alba Editorial o la proposta d’Anaya Infantil i Juvenil amb el nou títol: Grandes mujeres que cambiaron el mundo, que encara no està disponible en català, però mencionem per la seva novetat (octubre del 2018). Ara bé, la publicació que més ha contribuït a popularitzar les gestes i fites de referents femenins al llarg de la història és Contes de bona nit per a nenes rebels (Estrella Polar / Destino Infantil, 2017), que ja té dos volums i acaba de treure la versió masculina: Contes de bona nit per a nens rebels. Malgrat ens encanta la idea i el plantejament, a Nanit creiem que per ser perfecte només li caldria canviar el títol i no focalitzar-lo per gènere, per què les nenes han de saber sobre coses de nenes i els nens sobre coses de nens?
Sigui com sigui, i així ha de ser, no podem negar que ha estat un gran èxit editorial i, a més, una gran fita per a un parell d’autores, l’Elena Favilli i la Francesca Cavallo, que també han hagut de viure en les pròpies carns el sexisme d’una societat empresarial encarada exclusivament a la productivitat: no es van rendir malgrat haver-se de sentir dir que “la idea era bonica però no prou ambiciosa”, que “la seva actitud era massa dèbil” i que “dues noies no podrien aconseguir diners a Silicon Valley”. Per poder entendre aquesta darrera cita us posem en antecedents: Favilli i Cavallo es van instal·lar a Califòrnia per crear Timbuktu Labs, una empresa de mitjans de comunicació infantils per a iPad, i desenvolupar aplicacions educatives. Van començar ideant històries que enviaven a través d’un butlletí digital als subscriptors i, sense èxit, van buscar inversors per explotar la idea. Convençudes del seu projecte, van decidir confiar més en la gent, el públic que tant d’èxit els ha donat, que en els ambiciosos inversors i van engegar una campanya de crowdfunding per fer el llibre: volien aconseguir 40.000 dòlars i en van obtenir 1,28 milions gràcies a les aportacions de 30.000 contribuïdors de 75 països. Queda clara la necessitat que hi ha arreu del món de posar fi a l’exclusivitat del gènere masculí en la història de la humanitat.
Si seguim amb la literatura, aquest cop de ficció, podem veure que també cada vegada més les protagonistes dels contes i les històries són nenes, noies i dones, crítiques amb la visió masculina del món que les envolta, i creades des d’un punt de vista més feminista, és a dir, creades sota la radical idea de la igualtat entre les persones, siguin del sexe que siguin. En la propera publicació del blog, us farem tot un seguit de propostes per trencar clixés i estereotips de rols de la mà de Marta Gil de la llibreria El Gat Pelut de les Corts de Barcelona. No l’heu visitada encara? És meu, marrameu!!!
Text: Laia Figueras
]]>Com que el projecte de Nanit es basa en la idea que podem compartir amb els més petits la música que ens agrada i ens commou als grans, hem preparat una llista de reproducció a Spotify amb 10 cançons de bona nit. La proposta inclou cançons en català que considerem oportunes tan per la seva cuidada musicalitat com pel missatge de les seves lletres. Algunes contenen tornades tan dolces que no us en podreu estar d’aprendre-us-les (si no us les sabeu ja) i cantar-les als menuts.
La llista a Spotify inclou cançons de grups com Txarango, Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, Albert Pla, Leonmanso i Doctor Prats. Alguna potser té algun punt trist, com la de “Mil bilions en estrelletes” de Joan Miquel Oliver, però com que som del parer que la realitat no es maquilla, sinó que s’explica, també l’hem afegida.
Amb una llista tan curta ens n’hem deixades moltes, és evident, però creiem que com a petit tastet per començar és bona. Ens encantaria fer-la més llarga amb la vostra ajuda. Teniu més propostes? Feu-nos un comentari i les afegim a la llista!
Text: Laia Figueras
]]>
Cadascú fa la seva tria, aquesta és la nostra i així volem que sigui Nanit.
Text: Laia Figueras
]]>Un dia vam decidir agafar el diccionari i vam començar a llegir-lo paraula per paraula, fins que vam arribar a “anit”. Malgrat li vam trobar el gust a descobrir paraules noves, no vam haver d’arribar massa més lluny, anit va evocar-nos ràpidament a la paraula Nanit i no vam tenir cap més dubte. Teníem nom!
Nanit: l’acrònim de Bona nit, que representa el moment d’anar a dormir. Un moment de recés, de tancament del dia. Un moment íntim, estiguem sols o acompanyats. El moment d’acotxar, de desitjar dolços somnis i d’obrir les portes de l’inconscient. El moment estrella per explicar un conte: unes altres portes que també donen pas a mons màgics i històries increïbles.
I això és el que volem que siguin els nostres llibres: entrades directes a sensacions i vivències compartides, moments íntims que volem que visqueu quan llegiu els contes i quan escolteu les cançons que us hi contem.
Text: Laia Figueras
]]>