Presentació de Nanit al món
Per molts dies que hagin passat quan llegiu això, estem segures que seguirem recordant el dijous 14 de març com uns dels dies més bonics de la vida de Nanit: va ser el dia que vam presentar oficialment la nostra petita editorial al món.
Quan ens plantejàvem com presentar el projecte, teníem clar que volíem que fos de manera especial, emotiva i plena de detalls. Especial perquè obríem les portes a totes les nostres idees i tot el que durant tant de temps havíem anat planejant, pensant i covant; emotiva, perquè el que volem fer a Nanit és precisament això: emocionar i posar el nostre granet de sorra per fer del món un lloc més deliciós; i ple de detalls, en agraïment a tota l’ajuda, comentaris, opinions i suport que havíem anat rebent fins aleshores.
Els nervis hi eren, evidentment. Havíem convidat molta gent estimada i propera, amics i família, però també vam voler que hi fossin els nostres nous companys del sector, premsa, opinió i llibreries. No hi va poder ser tothom, per horaris, per aforament i per mil motius, però els que hi vau poder ser ens vau donar quelcom que no té preu: el vostre escalf.
La vetllada va tenir lloc a la sala Bàscules de l’antiga fàbrica Damm. El lloc era immillorable: una sala restaurada amb molt bon gust amb una terrassa magnífica de terra de fusta i molt d’espai per moure’s. Juntament amb la Marta Montañá i en Valentí Gubianas, els il·lustradors dels nostres dos primers contes, que també presentavem, l’havíem decorada amb il·lustracions originals perquè la gent les pogués gaudir de ben a prop mentre anava arribant. Cap a dos quarts de vuit ja hi érem tots i va començar l’espectacle. En Màrius Serra va ser el conductor de la vetllada, amb el seu humor i la seva soltura va fer-nos sentir com si fóssim a casa, i les editores vam poder explicar el projecte de Nanit: com havia nascut, per què i amb quin objectiu. La següent en parlar va ser la Montse Ayats, presidenta d’Editors.cat, que ens ha acompanyat des del principi i que ha esdevingut la nostra sàvia madrina, i va acabar la presentació l’Alguer Miquel, cantant de Txarango, que ens va explicar per què el grup s’havia avingut a formar part del projecte de Nanit i què significava. Després, van prendre lloc a la tarima en Valentí i la Marta, que ens van deleitar amb una il·lustració en viu. Va ser tot un goig veure com dibuixaven al son de les cançons en què es basen els dos contes que han il·lustrat. Com també va ser una satisfacció immensa comptar amb la presència a la festa d’en Joan Palà i en Sergi Carbonell de Txarango, en Joan Dausà, que va venir amb l’Eli i la Valentina, i en Gerard Quintana, que ens va visitar per sorpresa i es va quedar a la nostra presentació. Un cop acabat l’acte, va ser el moment de les signatures. Les paraules se’ns queden curtes per descriure el plaer que va significar per nosaltres seure com autores del text al costat d’uns professionals com la Marta i en Valentí, i al costat de l’Alguer, com a representant d’un grup de músics i persones com són Txarango; com tampoc podem descriure l’honor i l’orgull que vam sentir cada una de les vegades que ens demanàveu que us signéssim els contes.
Estarem eternament agraïdes a la vostra resposta al naixement de Nanit: les vostres paraules, els vostres compliments, acompanyament i bons desitjos. Aquells que ens vau poder donar personalment el dia de la presentació i aquells que hem anat i anem rebent a través de les xarxes o de missatges que ens transmeten les llibreries. Com també agraïm la confiança de tots aquells que han volgut formar part de Nanit i ens ajuden a fer-la créixer.
A tots vosaltres i als que us hi aneu sumant: gràcies!
Fotos: Andreu Puig i Neus Carbó
Text: Laia Figueras